Amb motiu del Dia internacional d’Acció per a la salut de les dones, la Fundació Santa Susanna va organitzar una sessió del Cicle Conversem sobre salut dedicada a les dones cuidadores: «Espai de cures, espai de dones».
L’acte va tenir lloc el dia 31 de maig al Punt de trobada de la Fundació i va anar a càrrec de la Dra. Francesca Zapater, metgessa de família jubilada i membre del Consell de Mecenes de «El Diari de la Sanitat».
La Dra. Zapater va defensar que totes les persones tenim necessitat de cures, des que naixem fins que morim, entenent per cures totes les activitats que assisteixen mantenen la vida en totes les seves dimensions (biològica, emocional i social). Malgrat que ningú no pot viure sense l’ajuda dels altres, les cures estan poc valorades i invisibilitzades.
Les cures recauen majoritàriament en una part de la societat: dones i pobres, evidenciant les desigualtats de gènere i classe. En el cas de les persones dependents, per exemple, més del 80% són dones cuidadores (tant si són familiars com professionals). Altres dades significatives són: el 70% de les cuidadores no remunerades no ha superat els estudis primaris i el 63% de les cuidadores remunerades són migrants; i malgrat la importància de la seva feina, estan sotmeses a unes condicions salarials i laborals pitjors que les de la resta de persones treballadores.
També es va posar en relleu l’impacte en la salut de les persones, atès que la salut està directament relacionada amb les condicions de vida i de treball. I aquest fet està agreujat per la manca de reconeixement de les cures i la no consideració com a una feina les cures en l’entorn familiar.
Com la Dra. Zapater va argumentar «cuidar no és només una activitat, és també una actitud de relació que dona valor al vincle social i té un potencial transformador», i va fer diferents propostes per posar les cures en el centre de la societat i superar les desigualtats que avui les caracteritzen:
1. Corresponsabilitat en tots els àmbits. Repartir les tasques de cures entre homes i dones, tant en les famílies com en les ocupacions, amb l’objectiu del 50% (paritat). Polítiques d’igualtat amb els homes com a subjecte diana en les administracions, empreses, formació…
2. Donar valor social als treballs relacionats amb les cures: reconeixement professional, millores laborals i salarials.
3. Reconèixer el treball de cures i el seu impacte en salut i donar-li una resposta no medicalitzada. Atenció sanitària amb mirada de gènere.
4. Reforçar la participació de l’estat i reduir la mercantilització. Anar cap a un sistema públic de cures.
5. Socialitzar les responsabilitats de les cures, més enllà de la família. Dimensiones comunitàries, polítiques de benestar. La cura és una qüestió política, no individual.
6. Cuidar a la que cuida, potenciant l’autocura i les xarxes i programes de suport a les cuidadores.