Butlletí electrònic

Rep tota la informació a la teva adreça de correu electrònic

Història

Història de la Fundació

A finals del segle XIV i primers anys del segle XV s’observa a Catalunya una tendència a fomentar la construcció d’hospitals en diverses poblacions. Tenim notícia de la Fundació de la Pia Almoina a Barcelona l’any 1308, el de la nostra vila de Caldes de Montbui  l'any 1386, així com l’Hospital de Cervera (1389), l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1401) i d'altres.

La fundació del nostre Hospital l'any 1386  es deu a la iniciativa dels germans Pere i Bernat Lunes, naturals de la vila, que varen adquirir un edifici existent a la Plaça del Lleó de Caldes de Montbui per annexionar-lo a dos altres de la seva propietat i dedicar-los conjuntament a l'assistència dels pobres i malalts de la vila.   L'administració i la continuïtat d'aquesta institució la van dipositar  en mans de l'Església Parroquial i  dels Jurats de la vila juntament amb els seus prohoms, estructura que s'ha mantingut fins a l'actualitat.  

A partir de l'any 1394, l'Hospital ja comptava amb el seu òrgan de govern propi format per un consell d'administració que gestionava amb rigor els béns i recursos, fruit de donacions al seu favor.  
Des del segle XIV fins a principis del XX, l'Hospital va anar realitzant les seves funcions d'asil, hospital i escola evolucionant i adaptant-se als temps i amb èpoques més o menys reeixides, segons l'esdevenir de la història.

El 1917 es col·locà la primera pedra per al nou Hospital de Santa Susanna, però no va ser possible la seva edificació per manca de mitjans econòmics. Finalment l'any 1969   el president de la Fundació Santa Susanna, Sr. Francesc Puig i Tiana, reinicià les gestions necessàries per prosseguir l’obra començada l’any 1917. Gràcies a la venda d'una propietat procedent del llegat del Sr. Joan Samsó i Clapés es van tenir els recursos necessaris per finalitzar el nou edifici que fou inaugurat  pel president Sr. Josep Coll i Roselló l'any 1978. El nou edifici es dedicà exclusivament a residència geriàtrica i va ser l'inici de la modernització de la nostra institució. 

La continuïtat de la Fundació Santa Susanna està configurada per uns eixos que, mantenint-se al llarg de la seva història, li donen la seva identitat: 

1. L'advocació a Santa Susanna, que va estar Patrona de Caldes de Montbui fins el segle XIX, es deu a la presència d'una esglesiola en honor a la Santa que es va incorporar al llavors nou edifici de l'Hospital donant-li el seu nom.

2. La propietat i l'accés a les aigües termals de la vila així com les instal·lacions necessàries pels banys, han estat una activitat  que sempre s'ha entès com un complement terapèutic per l'atenció als malalts que s'hi han acollit i que ha tingut un paper molt important a la nostra institució.

3. Els donatius de persones caritatives, especialment naturals de la vila, que han permès a la Fundació continuar i ampliar la seva tasca d'ajuda a les persones més necessitades.

4. La finalitat de la Fundació, que es reflecteix en la lectura de les actes de moltes reunions de Junta , on es determina la gratuïtat dels serveis als pobres i necessitats de la vila així com admetre la possibilitat de cobrar únicament el cost del seu manteniment a les persones amb medis econòmics, excloent sempre l'ànim de lucre.

5. Les Juntes de la Fundació que sempre han estat formades per representants nats de l'Ajuntament i de la Parròquia i per Patrons escollits per la seva  voluntat de servei desinteressat i vinculació a la vila.

6. La capacitat de la Fundació per actualitzar la lectura de la seva missió i adaptar-se a les necessitats de cada moment de la història sense perdre la seva finalitat fundacional.

7. L'estreta i continuada vinculació de la institució amb la vila i de la vila amb la institució.


El nostre present

 

Arrel de la celebració del 6è centenari, la Fundació Santa Susanna s'ha anat professionalitzant i ha anat ampliant i reformant l'edifici per adaptar-lo a les noves necessitats; l'envelliment de la població, l'atenció a la dependència, l'assistència a les malalties cròniques..., aconseguint un centre de recursos assistencials socials i sociosanitaris amb 184 llits, 64 places diürnes i atenció comunitària i domiciliària, que dóna assistència coordinada a la nostra vila i a poblacions properes.

Cuidar i acompanyar a les persones grans i malaltes i a les seves famílies, comptar amb una plantilla de  professionals compromesos i amb vocació, relacionar-nos amb el nostre entorn per tal de normalitzar la vida a la institució i la realitat en la que treballem dia a dia , mantenir un nombrós grup de voluntaris i col·laboradors que fan la vida dels residents molt més agradable, somniar en nous projectes... són la nostra manera de mantenir viva la finalitat fundacional en la que creiem fermament.








 


Una mirada de futur

 
Afortunadament moltes de les funcions per les que va néixer i treballar la Fundació Santa Susanna al llarg dels temps s'han vist superades pel desenvolupament de l'Estat del Benestar:  l'accés a una pensió, la sanitat per a tothom, la nova llei de serveis socials, la llei de promoció de l'autonomia i atenció a la dependència,.. garanteixen els drets dels ciutadans a una vida digna i ha convertit  gran part del nostre centre en proveïdor de serveis.

 

Aquesta realitat ens compromet a desenvolupar la nostra tasca amb compromís i qualitat, mantenint el nostre esperit no lucratiu i reinvertint els possibles beneficis en millores dels serveis i de les instal·lacions.

També cal que recordem la nostra missió i la necessitat d'adaptar-la als nostres temps, no oblidant que les necessitats del nostre entorn varien i es transformen.





 


Història de santa Susanna

De família noble molt pròxima a l’Emperador Dioclecià, filla del que seria Sant Gabí i neboda del Sant Pare Gai, que governà l’Església de l’any 283 al 296, ambós varen cuidar de la formació de Susanna, procurant inculcar-li una sòlida fe cristiana i una gran devoció a la Verge. 
Susanna era una donzella d’exquisida bellesa i oferí la seva vida a Déu fent solemne vot de castedat.

Conten els seus biògrafs que l’Emperador Dioclecià feu casar la seva filla Valèria amb el seu amic Maximí, el qual enviduà prematurament i l’Emperador procurà casar amb el vidu la seva neboda Susanna, la qual refusà el matrimoni adduint les extravagants supersticions dels gentils. Assabentat i contrariat Dioclecià del despreci de Susanna, ordenà a un oficial que empresonés i atormentés a la donzella fins a fer renunciar de les seves conviccions, cosa que no aconseguí essent decapitada l’any 295.


C/Font i Boet 16 · 08140 Caldes de Montbui · T.93 865 49 94 · F.93 865 54 25 ·
info@fundaciostasusanna.cat